El vertiginós desenvolupament científic i tècnic del món actual està transformant tots els àmbits de la nostra societat. S’imposa així un nou sistema resultant del complex entramat que uneix ciència, tecnologia i societat, I és precisament aquesta unió tan complexa, la que ens fa més difícil identificar els límits d’una o d’altra.
La innovació científica i tecnològica influeix cada vegada més en tots els aspectes de la societat. La tecnologia i la ciència es desenvolupen en un ambient social.
La interacció amb els aparells tecnològics genera noves pràctiques culturals entre els ciutadans, fet que estimula, a la vegada, la innovació tecnològica.
La ciència i la tecnologia ja no es limiten a la industria o als laboratoris, sino que actualment es relaciona directament amb la societat.
En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates, sostenen tots els aspectes de la nostra societat, incideixen a diari a les nostres vides i conformen a diari el nostre futur.
Es poden transmetre els valors, la cultura i el coneixement? Es pot crear informació?: La informació és un dret bàsic, que ens ha de permetre ser crítics davant tot allò que ens envolta. En els últims anys han anat apareixent nous mitjans per crear i transmetre informació. Aquests han revolucionat i canviat la societat, estem doncs en un món canviant on els valors són atribuïts a situacions, accions, a esdeveniments, etc. .
Els valors educatius són o poden ser considerats com a elements de les construccions socials determinades culturalment per les situacions, el context i les institucions.
L’educació en valors és un gran repte del procés educatiu. Els valors són continguts d’aprenentatge que fan referència a les creences sobre allò que seria desitjable.
El vertiginós desenvolupament científic i tècnic del món actual està transformant tota els àmbits de la nostra societat.
Els nostres alumnes es desenvolupen en interacció amb el medi que els envolta, amb la gent i amb els objectes que els envolta diàriament. Introduir les TIC a les escoles, no es comprar molts ordinadors i altres recursos com pissarres digitals, sinó saber dissenyar i realitzar les activitats adequades per tal d’afavorir el desenvolupament i el seu aprenentatge.
El sector educatiu és doncs una peça clau i necessària perquè es pugui produir amb èxit el desenvolupament del capital humà.
La nova societat de la informació requereix canvis que impliquen a tothom. Dins aquest marc social, els professionals de l’educació i més específicament els mestres, tenim un paper molt important, ja que tot ens fa pensar que els nostres alumnes del futur seran estudiants digitals.
La nostra societat evoluciona moltíssim i els mestres que actualment formem els adults del demà, tenim la tasca de formar infants adaptats a la societat en la què viuen.
L’àmbit pedagògic sembla haver assumit que l’actual context tecnològic és un mitjà i no un fi en si mateix per a satisfer l’educació permanent dels ciutadans. És així com les innovacions tecnològiques i les seves possibilitats aplicatives amb les que és justifiquen els nous sistemes d’ensenyament – aprenentatge.
Des del punt de vista pedagògic, cal reforçar doncs, el treball que es fa des de les aules, tant amb les eines com amb les seves possibilitats.
Independentment de la postura defensada al debat, en general les aportacions dels meus companys d’aula, han estat enriquidores i m’han permet reflexionar, no tant sols sobre els canvis provocats pels avenços tecnològics i per la relació que aquest mantenen amb el context social, sinó sobre els canvis que aquest han provocat en mi mateixa.
"Som part d’una societat en que tots consumim els mateixos continguts, ens caracteritzem perquè es basa a la tecnologia, que en definitiva ens caracteritza i ens defineix.
La Ciència canvia la manera de veure el món, i la tecnologia canvia la manera de viure".
